Notícies

Tota l'actualitat del món de la gestió cultural

« tornar a notícies

Crònica del segon debat del cicle 'Cultura al límit': Cultura en liquidació

APGCC ARTICLE 18 Juny 2018

Dimecres 13 de juny, a l'Auditori del CERC a les sis de la tarda, va tenir lloc el segon debat que ha impulsat l'APGCC per reflexionar sobre temàtiques que afecten plenament al sector. Van participar-hi Yolanda Hernández, presidenta de ServidorsCAT; Toni Casares, director de la Sala Beckett; Josep Giralt, director del Museu de Lleida, moderats per Carme Rodríguez, membre de la Junta Directiva de l'APGCC. Una vintena de persones van assistir-hi com a públic.

D'esquerra a dreta: Carme Rodríguez (Junta Directiva, moderadora), Josep Giralt (Museu de Lleida), Toni Casares (Sala Beckett) i Yolanda Hernández (ServidorsCAT). Foto: APGCC.

Carme Rodríguez, membre de la Junta Directiva de l’APGCC, va introduir el debat i va situar el context sociopolític a partir del qual s’iniciava la conversa: “L’excepcionalitat viscuda aquests darrers mesos que ha comportat una gran incertesa política, econòmica i social juntament amb la repressió de certs sectors i ha incidit de ple en l’àmbit de la cultura: un sector que ha patit les sacsejades d’esdeveniments anòmals com ha pogut; amb improvisació, de manera desorganitzada i amb poca capacitat de reacció. Des de la implantació del 155, que s’ha perllongat per més de 6 mesos, les institucions catalanes i el trencament de la normal consecució de les polítiques públiques s’han vist greument afectades amb la dissolució i destitució del Parlament, del Govern i de la Generalitat, l’empresonament i l’exili de representants civils i polítics, centenars de mobilitzacions i protestes massives, episodis de violència organitzada i també s’ha obert la porta a altres assumptes com l’augment de penalitzacions judicials a la llibertat creativa dels músics, els artistes o els periodistes, fet que atempta contra els nostres drets fonamentals; o la reclamació de l’IVA retroactiu que agreuja la situació del sector. O els precedents amb la crisi: la llei de simplificació i reestructuració administrativa, Òmnibus del 2011, creada per atendre les polítiques d’austeritat, per reduir el dèficit amb la reestructuració del sector públic i que va afectar amb retallades la sanitat, l’educació i va intensificar la precarietat laboral; o la Llei Mordassa, des del 2015, que també va sembrar el camí per on caminem avui. I arribem al moment d’ara, amb un nou govern estatal, fruit d’una moció de censura, l’aixecament aparent del 155 i el nou govern català que ha de reordenar la situació que vivim”. Carme Rodríguez planteja la primera pregunta als ponents: “¿Arran de l’aplicació de l’article 155, com vau organitzar-vos?”.


Els efectes  i conseqüències del 155: de quina manera el van viure les institucions


Yolanda Hernández, presidenta de ServidorsCAT és la primera en respondre: “Vam decidir fer un inventari de danys: institucions cessades, gent empresonada, subvencions paralitzades, atacs a la llibertat d’expressió” i afegeix que “en l’àmbit de la contractació de persones hem vist que hi ha molts aspectes que poden afectar al sector de la cultura i ara ens trobem en la fase de fer un nou inventari per explicar quines accions està fent l’Administració per pal·liar aquests efectes nocius. Veiem que hi haurà temes irreversibles i, per contra, altres es podran esmenar”.



Yolanda Hernández: “En l’àmbit de la contractació de persones, hem vist que hi ha molts aspectes que poden afectar al sector de la cultura i a ServidorsCAT estem fent inventari sobre les accions de l’Administració per pal·liar aquests efectes nocius” 



Al seu torn, Toni Casares, director de la Sala Beckett, resumeix les conclusions a les que ha arribat, després d’aquests episodis: “Aquests fets ens fan veure que la cultura molesta, fa por i fa mal a algunes esferes de poder. Considero que hi ha una guerra o, com a mínim, una batalla contra la cultura, o el que suposa tenir i propagar una vida cultural rica i activa. A algunes persones poderoses els fa nosa que la població pugui formar-se i tenir un esperit crític amb l’entorn. La cultura implica això, i també el fet de reunir-se, un espai de trobada on fer debat”. Casares defineix el teatre com una “disciplina eminentment política, ja que la gent es reuneix per veure art en viu i comenta l’actualitat amb les persones que l’acompanyen”. També indica que “quan succeeixen fets com els viscuts, la societat espera una resposta de la gent del sector de la cultura. S’espera una opinió, alguna reflexió. I en el món del teatre, quan es viuen situacions límit, es viu amb una certa normalitat el fet de mirar-se als ulls, fer proclames, redactar un comunicat posicionant-se o suspendre una funció”. 


Josep Giralt, director del Museu de Lleida, explica que “l’aplicació de l’article 155 ha implicat la desprotecció de les institucions catalanes i també han succeït coses estranyes en l’estament de la judicatura. Això ha fet que des del Museu de Lleida s’estudiés el cas de Sixena i el litigi amb Aragó més detalladament, ja que havíem de fer front a una execució provisional que ningú sabia què comportaria per a un museu i com s’havia d’afrontar, a més d’haver de suportar la pressió de l’ocupació de l’espai per part dels cossos d’intervenció de la guàrdia civil. I tot això sabent que l’execució es faria sense funcionaris del jutjat d’Osca.”


Com es van organitzar davant d’aquesta situació? “En primer lloc vam contractar un notari, perquè donés fe de tot el que estava succeint. També es va contractar un equip audiovisual que va documentar tot el que va passar la nit de l’11 de desembre de 2017 des de les 3.30h fins les 14h. Es va elaborar, també, un pla de comunicació per poder explicar i donar veu a tot el que estava succeint”.  Giralt diu que caldrà preguntar-nos com ens ha afectat l’article 155 en termes anímics: “La majoria dels conservadors del Museu de Lleida han viscut la totalitat de la seva vida professional amb aquelles peces que després van veure com eren extretes per la força, l’11 de desembre a mans de tècnics del govern d’Aragó i de la guàrdia civil. Vam haver de passar un dol per aquells fets.”



Josep Giralt: “L’aplicació de l’article 155 ha implicat la desprotecció de les institucions catalanes i també han succeït coses estranyes en l’estament de la judicatura”



Carme Rodríguez pregunta a Giralt com va arribar l’obra de “Presos polítics” de Santiago Sierra al Museu de Lleida. Giralt respon que “en el context viscut, hem tingut la sort que els estatuts del Consorci del Museu de Lleida atorguen al director la responsabilitat absoluta en allò que fa referència a la direcció i programació artística i, per tant, cap administració va anar en contra d’aquesta decisió. D’aquesta manera, quan va arribar-nos la petició de poder exposar la peça de Santiago Sierra que havia estat censurada a ARCO, vam poder procedir a exposar-la. També es van programar una sèrie de debats al voltant de la censura, la lliure creació artística, la llibertat d’expressió”, recorda.



Imatge: Ponents participants al debat ‘Cultura en liquidació’, d’esquerra a dreta: Carme Rodríguez, Junta Directiva de l’APGCC (moderadora); Josep Giralt, director del Museu de Lleida; Toni Casares, director de la Sala Beckett, i Yolanda Hernández, presidenta de ServidorsCAT. Crèdits de la foto: Martí Salas Payàs/ Twitter.


Reaccions de l’entorn a l’aplicació del 155 


Carme Rodríguez llança una nova pregunta a la taula de ponents: ¿Com va reaccionar el vostre entorn al 155? I Yolanda Hernández explica que “un cop creat ServidorsCAT, quasi al mateix temps, es van crear les ADIC. Una bona part dels membres de ServidorsCat formen part de les ADICS amb les quals hi ha hagut total coordinació, per tal de poder seguir endavant amb el dia a dia als departaments. La situació era difícil perquè el conseller de Cultura era a l’exili i el ministre de Cultura era aliè i es trobava físicament a Madrid”. Hernández afegeix que “moltes administracions polítiques han estat desgovernades, sense lideratge i que des de ServidorsCAT i juntament amb el col·lectiu Praga, Drets, l’associació d’advocats i la societat civil s’ha lluitat per recuperar les institucions, a partir d’una mobilització activa”.


Toni Casares descriu els antecedents a les reaccions al 155: “A partir del 2012 l’IVA cultural passa a ser del 21%. Aquesta mesura representa un atac furibund de la dreta per debilitar el sector de la cultura. Això es reflecteix directament en el descens del taquillatge: en el primer any la recaptació de taquilles en arts escèniques registra un 30% de descens. Al 2008 amb la crisi de la bombolla immobiliària el sector pateix encara més retallades”. Casares recorda que “la cultura és una activitat deficitària que sobreviu amb diner públic i, per tant, depèn dels pressupostos de les administracions. Aquestes retallades en pressupostos comporten una manca de polítiques a mig i llarg termini i els efectes d’aquestes retallades es perceben a llarg termini. Tot just ara estem notant els efectes de les retallades de fa 10 anys: la precarietat dels creadors/es d’avui és fruit d’aquelles retallades que han provocat l’acomplexament dels treballadors de la cultura”. A més, “al 2014 a França hi ha un parell de casos on es reclama l'IVA de subvencions, això el ministre Montoro s'ho fa seu i ho aplica a l’estat espanyol, començant per les institucions catalanes. Es tracta de xifres macroeconòmiques i equipaments com el Mercat de les flors,  el Festival Temporada Alta i tants d'altres veuen perillar la seva subsistència”. 


Cultura debilitada


Casares exposa que si un dia puntual hi ha davallada de teatre en taquilles perquè hi ha una mobilització benvinguda sigui, “el problema és quan la davallada és contínua i permanent”. Òbviament, els efectes del 155 i tota la reacció social al conflicte no han estat bones per al taquillatge en cultura. "La cultura és un agafador, és una alternativa al sistema neoliberal on estem inserits; això és el que es vol debilitar”. I subratlla que en la situació viscuda, “hem donat per normal fets excepcionals, com ara l'empresonament de rapers, de titellaires, d’agents culturals".  La societat s’ha mobilitzat i s’ha indignat: "Quan l'atac furibund ha estat contra la llibertat d'expressió, va crear-se la plataforma No Callarem que va idear una setmana sencera d'activitats culturals potentíssima.”


Tot seguit, pren la paraula Josep Giralt i comenta que els litigis que ha viscut el Museu de Lleida, sumats al 155 han fet que entre el Museu i el Ministre de Cultura hi hagués una desconnexió molt gran. “Per contactar amb el Ministre de Cultura hem arribat a enviar burofax” i davant d’aquesta situació s’han vist “molt desprotegits”. Respecte la relació del Museu de Lleida amb l’Ajuntament de Lleida, que forma part del consorci, Giralt explica que actualment “hi ha una situació absolutament cordial i compromesa amb el museu, malgrat el que va suposar la inauguració de l’exposició “Presos polítics en l’Espanya contemporània”; la situació creada en l’acte inaugural era el reflex de la situació que es vivia al país.”



Toni Casares: “La Cultura, com la salut, forma part de la condició humana. Més que apropar-la al ciutadà cal garantir-ne la qualitat i el desenvolupament mitjançant mesures polítiques i econòmiques”



La darrera pregunta que Carme Rodríguez planteja és com veuen els ponents la situació en el futur. Contesta Yolanda Hernández, presidenta de ServidorsCAT, que es mostra contundent: “Cal recordar el que hem viscut.  Recordar-ho, per tal de ser més forts i recuperar el que ens pertany”. 


Al seu torn, Toni Casares és directe: “Ens ha passat la República per davant. On és? Ha passat de llarg? Hem d’aconseguir que les persones que estiguin a l’Administració pública creguin en ella: no pot ser que les persones que no hi creuen siguin les que estiguin a les administracions”. I és del parer que “la cultura no s’ha d’acostar al públic, sinó que s’ha de garantir igual com s’ha de fer amb la salut. La cultura forma part de la gent, és un bé públic: amb això no vull dir que tothom hagi de ser artista, però sí que tothom ha de poder accedir a la cultura. Això s’ha de fer a través de mesures i polítiques culturals: destinant pressupost i garantint un circuit de creació i generació d’arts que siguin democràtiques i accessibles al públic”. Casares ho resumeix així: “Els polítics han de prestigiar la Cultura i desacomplexar les institucions de rebre subvencions. El pressupost que es dedica a Cultura és ridícul si el comparem amb altres països”.


Josep Giralt coincideix amb Casares i demana també prestigiar la Cultura, posant el focus en el territori. “Hem de defensar la Cultura, no oblidant-nos del territori i anant més enllà de l’àrea metropolitana de Barcelona”.



D'esquerra a dreta: Carme Rodríguez (Junta Directiva, moderadora), Josep Giralt (Museu de Lleida), Toni Casares (Sala Beckett) i Yolanda Hernández (ServidorsCAT).  Foto: APGCC.


Preguntes del públic


Al torn de preguntes obertes, una persona del públic pregunta si s’ha recuperat la Sala Beckett dels estralls de la baixada de taquillatge per causa de les retallades i subvencions paral·litzades. Toni Casares respon que “la Sala Beckett s’ha sabut sobreposar a les crisis. I això s’ha fet perquè l’equip està molt convençut de la vàlua del projecte i creiem en el sector de la Cultura. Les retallades han comportat la pèrdua de la capacitat de producció i de generació de producció artística nova en espais independents, ingredient que és clau per a tenir una Cultura forta i sana. Ara bé, des de la nova etapa de la Beckett al Poble Nou, hem recuperat bastant la capacitat productiva de la Beckett. El nostre objectiu d’ara és recuperar els convenis plurianuals que havíem pactat amb l’exconseller Lluís Puig”. 


Carme Rodríguez tanca l’acte parlant de llibertat d’expressió i Cultura, i convidant els assistents a prendre part en el tercer i últim debat sobre “Cultura i censura” que se celebrarà el dia 20 de juny al Pati Llimona.


Laura Basagaña, tècnica de comunicació de l'APGCC.

Font: APGCC

Deixa el teu comentari

Per poder introduir comentaris has d'identificar-te com a soci de l'APGCC.

Notícies relacionades

APGCC ARTICLE

Crònica del primer debat del cicle Cultura al Límit: Precarietat i cultura

18 Juny 2018 -

El debat s’inicia puntualment amb les dues preguntes de la...

APGCC

L'APGCC impulsa el cicle de debats 'Cultura al límit' per reflexionar sobre els límits a què s'acara la cultura

24 Maig 2018 -

L'APGCC obre un espai de reflexió i diàleg, a través...

APGCC ARTICLE

Crònica del tercer debat del cicle 'Cultura al límit': cultura i censura

25 Juny 2018 -

Després de posar en context els casos de censura cultural...

Cercador de notícies

Per paraula

Per data

Per tipus de notícia