Notícies

Tota l'actualitat del món de la gestió cultural

« tornar a notícies

Crònica del tercer debat 'Cultura i gènere: dades i accions' a la Farinera

APGCC ARTICLE 24 Maig 2017

La Farinera del Clot va acollir dimarts 23 de maig el tercer debat del cicle 'Cultura en transformació' que l'APGCC organitza. Anna Villarroya, investigadora sobre Polítiques de Gènere i professora d'Economia a la UB, i Mireia Sallarès, artista visual, moderades per Ione Hermosa, van debatre sobre els reptes i obstacles amb què s'acara la introducció de la perspectiva de gènere a les polítiques culturals.

Anna Villarroya, investigadora sobre Polítiques de gènere, al costat de Ione Hermosa (moderadora), i Mireia Sallarès, artista visual.

Ione Hermosa va presentar les ponents i va apuntar la complementarietat de les visions de les convidades: Villarroya, aportaria dades quantitatives per analitzar les polítiques públiques, mentre que Sallarès contribuiria a partir de l’aportació de reflexions sobre situacions de desigualtat en l’àmbit de la producció artística, donant-hi la seva perspectiva.


“Per fer una bona diagnosi, calen més dades”

Anna Villarroya comença contextualitzant el marc present de les polítiques culturals al voltant de les variables gènere i sexe. “Aportaré unes quantes dades sobre dones i polítiques culturals procedents de l’informe anual ‘Estat de la Cultura i les Arts 2016’ que el CoNCA em va encarregar que elaborés. Em dedico a l’anàlisi del paper de la dona, des d’una vessant científica i acadèmica, i m’ha interessat investigar l’encaix de la perspectiva de gènere en el mercat laboral, acotant-lo al treball artístic i cultural. Si bé és cert que s’està actuant i plantejant accions ben pensades a nivell local per incorporar la perspectiva de gènere a les polítiques culturals, perquè hi ha una voluntat per part de la part pública, així com també hi ha grups de recerca i observatoris de gènere des de l’àmbit de la iniciativa privada, en aquests 10 anys d’anàlisi i treball s’ha avançat poc”. ¿Les causes? “Ja sigui per raons polítiques o per la crisi econòmica,  si fem una mirada internacional en aquests darrers anys el tema de la perspectiva de gènere no ha estat un objectiu prioritari de les polítiques culturals. Els plans estratègics de les institucions culturals no han prioritzat aquest tema. I això porta com a conseqüència la invisibilitat del treball de les dones, que representen un percentatge força elevat, dins del mercat artístic i cultural, i també en altres esferes. Les dades de dones treballadores de la cultura s’han de posar en valor perquè serveixen per visibilitzar i revaloritzar el seu treball i representativitat. Sí que s’han aplicat, però, iniciatives amb voluntat de reconeixement i visibilització de la dona en la cultura, de caràcter local, des d’alguns ajuntaments, o s’han fet estudis amb voluntariat”, exposa Villarroya, que afegeix que “encara caldria que des de l’Administració hi hagués més accions i implicació” per aconseguir sobrepassar l’esfera local i arribar a llindars internacionals o més globals, que aconseguirien una transformació palpable i real de les polítiques culturals amb perspectiva de gènere.


El sostre de vidre


“Tot i que les dones consumeixen més cultura que els homes i estudien carreres universitàries relacionades amb la cultura en un percentatge més alt que els homes, encara són majoria assumint càrrecs administratius mentre que els homes assumeixen tasques de direcció. Hi ha també un biaix salarial i de presa de decisions per part d’un gruix molt important de persones del món cultural: les dones”, subratlla Villarroya.


A més, Villarroya afegeix que “les dades indiquen que les dones sol·licitem menys ajuts per a iniciatives culturals i quan els rebem, aquests són de menor quantia. Això hauria de fer-nos plantejar si el sostre de vidre no ve donat, en part, perquè nosaltres mateixes en alguns casos ens l’hem autoimposat”. Villarroya ens fa pensar en el rol que fins ara la societat ha donat a la dona, en com hem interioritzat nosaltres mateixes uns esquemes antics i com, sense ser-ne conscients del tot, hem perpetuat el model anterior de dona que no pot accedir a espais directius. Sallarès assenteix i és partidària de fer autocrítica, també: “Convé pensar què cal millorar des de dins, no només advocar per la queixa”.



Les relacions de poder i el rol de les dones


Sallarès reflexiona sobre l’estigma de dona directiva. “Sovint penso per què les dones tendim a rebutjar el poder i per què hi ha poques dones directives. Llegint el Testo yonki de la Beatriz Preciado, l’autora es pregunta: ¿Què passa, que a les dones no us interessa el poder? I autoqüestionant-me i observant he vist que les dones tendim a accedir al poder per repartir-lo, en lloc d’acumular-lo”. En l’imaginari col·lectiu encara hi ha aquella idea de “poder” associada a una cosa bruta, a una entitat propera a la corrupció, a l'eix del mal, suggereix Sallarès. Però la paradoxa és que si no s’accedeix al poder per repartir-lo es continuarà perpetuant el model vigent, en què uns pocs homes acumulen el poder i la gran majoria de persones, moltes d’elles dones, no poden entrar al taulell de joc dels directius per canviar les coses. El poder es pot entendre en sentit acumulatiu o com un accés que serveixi per redistribuir-lo.



Anna Villarroya: “Les dades indiquen que les dones consumeixen més cultura que els homes, tenen més carreres humanístiques que els homes, però encara són minoria en tasques tècniques i directives”



Obstacles i reptes: acabar amb la barrera que impedeix conciliació de vida laboral i personal


En una revisió deu anys després de l’aprovació de la Convenció de la Diversitat Cultural, la UNESCO ha determinat que les polítiques culturals han de tenir en compte la perspectiva de gènere, explica Villarroya. Però ¿quins són els principals obstacles que frenen la igualtat? “Una de les barreres principals és la dificultat per conciliar vida professional i personal, per aquest motiu el repte és aconseguir trobar formes de treballar i maneres que fomentin la conciliació”, apunta Anna Villarroya.


“No hem d’oblidar que en l’àmbit de la cultura moltes activitats tenen lloc en horari nocturn. També cal trobar maneres per pensar i distribuir tasques si algun treballador o treballadora ha de conciliar”, diu Sallarès.



Visibilitzar el talent femení i lluitar per donar veu a la diversitat cultural


Un altre dels reptes és visibilitzar el talent femení i contribuir a donar veu a referents femenins de persones que hagin aconseguit fites. “Calen referents femenins, en cas contrari incorporar la perspectiva de gènere serà molt difícil”, incideix Villarroya. Sallarès reflexiona sobre el tema, també: “No pot ser que a les dones artistes només se’ns visibilitzi el dia 8 de març”. Cal treballar per aconseguir una visibilitat a llarg termini. “No pot ser que quan li demanes a una persona que et digui el nom de 5 artistes catalans tots els noms que li vinguin al cap siguin noms d’homes”. Cal fer feina de documentació i visibilitació del treball de les dones. Villarroya hi està d’acord i proposa incorporar el mentoring: persones que ajudin a altres persones a fer-se visibles i a promocionar, parant especial atenció a les persones més desconegudes, que són les dones.


“La igualtat de gènere no vol dir aconseguir només la igualtat d’oportunitats en termes laborals, sinó que vol dir preservar un dret cultural”, recorda Anna Villarroya, que afegeix “si no lluitem per incorporar a la dona i visibilitzar-la no hi haurà diversitat cultural”.


Mireia Sallarès hi està d’acord i reflexiona sobre el concepte de la igualtat de gènere. Opina que la igualtat no vol dir traslladar els privilegis dels homes cap a les dones, sinó que vol dir repensar les coses. “Igualtat no vol dir fer les coses de la mateixa manera, sinó pensar nous esquemes”. I demana la incorporació de més variables en l'anàlisi dels estudis de gènere. "M’agradaria incidir en què no n’hi ha prou amb analitzar dades sobre les variables sexe o gènere, cal incorporar més dades, per evitar discriminacions: classe social, ètnia, país d’origen, orientació sexual, estatus legal, o la salut, fins i tot”, apunta Mireia Sallarès, que afegeix que “sovint en el món de la cultura una pensa que més que dedicar-se a una professió d’homes, es dedica a una professió de gent rica”. I reflexiona sobre el temps: “El temps no val per tothom el mateix. Quant temps tenim cadascú de nosaltres per fer allò que ens interessa? Si no hi ha un recolzament familiar, social, algunes iniciatives artístiques no prosperen”, adverteix Sallarès.



Mireia Sallarès: “Hem associat el poder a l’eix del mal perquè el pensem en sentit acumulatiu i no pas en sentit redistributiu”





Com repensem la cultura feminista sense que inclogui només a les dones?


S’obre el torn de preguntes i una persona del públic demana a les ponents: “Com incorporar la perspectiva de gènere més enllà de donar projectes a dones o pensar en quotes? Com fer-la extensible als homes?”


Villarroya respon amb una anècdota que exemplifica la situació: “Potser cal desestigmatitzar els rols femenins i masculins. Als Estats Units es van adonar que no hi havia dones directores d’orquestra i per fer la selecció de personal van posar una mampara on no es veia si el director era un home o una dona. Potser calen més iniciatives d’aquest tipus. Molts cops aquests estereotips estan molt arrelats dins l’imaginari i són, fins i tot, inconscients”.


Sallarès hi afegeix cullerada: “Haurem d’aprendre a fer servir les dades sense victimitzar-nos. Transformar el malestar en quelcom de positiu. Perquè quan ens passa una desgràcia no som una persona que va perdre la feina, sinó que som allò que fem amb això que ens passa".


Entre el públic hi ha Maria Àngels Cabré, directora de l’Observatori Cultural de Gènere que explica algunes de les iniciatives que l’Observatori realitza per visibilitzar el talent femení, com ara premi de periodisme María Luz Morales. “No ens hem de tirar pedres sobre la nostra teulada: calen quotes femenines perquè la representativitat de la dona en llocs de direcció és molt minsa i cal ser reivindicatives amb el poder per accedir-hi, i després repartir-lo”.


Ione Hermosa tanca el debat amb una reflexió: “Si alguna cosa hem après del feminisme és a pensar el subjecte des de fora, des dels altres. Per tant, cal conjugar les dues visions: la de dins i la de fora. Incorporar la perspectiva de gènere depèn de totes i tots nosaltres”. 


 


Laura Basagaña, tècnica de comunicació de l’APGCC


Guardar


Guardar


Guardar


Guardar


Guardar


Guardar


Guardar


Guardar


Guardar


Guardar


Guardar


Guardar

Deixa el teu comentari

Per poder introduir comentaris has d'identificar-te com a soci de l'APGCC.

Notícies relacionades

APGCC ARTICLE

Crònica del segon debat 'Cultura i comú, més enllà del discurs' a la Farinera

11 Maig 2017 -

Xavier Urbano va introduir els ponents i va emmarcar la...

APGCC

Crònica del primer debat del cicle 'Cultura en transformació'

27 Abril 2017 -

“Anar més enllà en les qüestions de cultura a través...

APGCC

Cultura en transformació: nou cicle de debats de l'APGCC

29 Març 2017 -

Quins reptes s’acaren gestionant la cultura avui? Quines reflexions i...

Cercador de notícies

Per paraula

Per data

Per tipus de notícia