Notícies

Tota l'actualitat del món de la gestió cultural

« tornar a notícies

Crònica del primer debat del cicle 'Cultura en transformació'

APGCC 27 Abril 2017

La Farinera del Clot va acollir dimarts 25 d'abril el primer dels quatre debats del nou cicle 'Cultura en transformació' que l'APGCC organitza. Judit Font i Nicolás Barbieri, moderats per Jordi Baltà, van debatre sobre Cultura i agents públics.

Jordi Baltà (moderador), al costat dels ponents Judit Font i Nicolás Barbieri | Foto: Jordi Pascual.

“Anar més enllà en les qüestions de cultura a través d’un debat profund és la voluntat del cicle ‘Cultura en transformació’ que l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya ha volgut impulsar i que comença avui amb el debat ‘Cultura i agents públics’, amb la participació de Judit Font, coordinadora de l’Ateneu Popular 9 Barris i activista a l’Ateneu Popular Coma Cros (Salt), i Nicolás Barbieri, investigador de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques i professor a la UAB”, va introduir el moderador i membre de la Junta Directiva de l’APGCC Jordi Baltà. “La relació entre la ciutadania i l’Administració és un tema que no és nou i tanmateix val la pena reflexionar sobre les maneres de fer actuals i pensar noves propostes per establir relacions més horitzontals entre Administració, sector i ciutadania, buscant formes menys jeràrquiques i experiències reeixides en aquest sentit”, va apuntar Baltà, abans de donar la paraula als ponents.


“Tenim un repte i és treballar per l’equitat en cultura”


Nicolás Barbieri posa damunt la taula una pregunta per iniciar el debat: “Per què volem un canvi en les relacions ciutadania-Administració? Per què necessitem un canvi o, més ben dit, una transformació? No sempre hem aclarit perquè volíem aquest canvi i aquest ha estat un obstacle clar abans de posar-nos a treballar”. Barbieri ha aportat la seva visió: “Tenim un repte i és treballar per l’equitat en cultura: lluitar contra les desigualtats. Si necessitem un canvi no és per qualsevol cosa, sinó perquè tenim en l’àmbit de la cultura àmplies desigualtats.Una manera de lluitar contra aquestes desigualtats seria abordant el problema des de diferents fronts, conjuntament amb l’Administració, els diferents agents culturals i la ciutadania en el seu conjunt”, contextualitza Barbieri.


“Avui en dia s’ha parlat de desigualtats en educacióen economia o en salut,de les dificultats d’accés al coneixement i als recursos educatius o econòmics segons el codi postal, segons el gènere, però no hem parlat prou de les desigualtats que existeixen en l’àmbit cultural”, afegeix. “Per exemple, sabem que els infants segons el codi postal on estiguin empadronats tenen millors resultats acadèmics o pitjors. Però això també succeeix amb l’accés i la participació a la cultura. Trobem també desigualtats en la creació cultural i la producció cultural: concentració i precarietat. Les desigualtats es reflecteixen també en els espais de decisió en les polítiques públiques. I a gran escala això suposa desigualtats de poder. ¿Per què volem un canvi? Per donar una resposta diferent i fer front a aquestes desigualtats. I per començar a parlar de com propiciar aquest canvi, caldria pensar les polítiques culturals des d’un altre marc. Pensar-les com a polítiques de béns comuns. ¿I què són els béns comuns? Els conformen tres elements:els recursos, les comunitats i les regles o normes que regeixen l’ús i distribució dels recursos”, exposa Barbieri, que afegeix: “Cal continuar treballant per democratitzar els recursos culturals i fer-los més accessibles a les comunitats, però per a que això passi l’Administració hauria de conèixer molt bé quines són aquestes comunitats culturals. També caldria revisar les normes que regeixen la distribució de recursos: qui fa les normes? Per exemple, la reforma del CoNCA seria un punt per on començar a reflexionar com es construeixen les normes en l'àmbit cultural”.


“La ciutadania s’ha tractat externament, sense que pogués opinar en matèria cultural”


Al seu torn de paraula, Judit Font posa el focus sobre els reptes pendents: “S’ha fet cultura d’una manera paternalista, deixant la gent fora de la presa de decisions. Incloure l’eix social en matèria de Cultura ara és el repte per als grans equipaments culturals. Fins ara la ciutadania s'ha tractat externament, fora de la presa de decisions. Hauríem de revisar el concepte de participació ciutadana, ja que fins ara ha estat mal entès i s’ha equiparat al voluntariat”. Font llança una pregunta al públic: “Qui pot ser agent públic? Només l’Administració? Hi ha propostes culturals i projectes de base territorial que estan fent gestió de recursos amb uns criteris avaluables i clars: criteris de transparència, de resultats, de territori (redistributius, universals, accessibles, transparents); en canvi, altres projectes fets des de l’Administració no sempre exposen els criteris que segueixen per fer gestió de recursos culturals. Aleshores, per què no cedir poder de gestió a projectes culturals de base que estan fent bé la feina? Hi ha un conflicte de poders, ja que l’Administració hauria de fer cessió de certs poders entre el món associatiu i alguns projectes autogestionats que treballen per la cultura i estan portant a terme una tasca interessant”, suggereix Judit Font, que remarca: “La funció de l’Administració hauria de virar cap a ser un ens que vetlli pels criteris democratitzadors de cultura, més que no fixar-se en qui hi ha al darrere, en marcar una institucionalitat”.


“S’ha tractat la cultura com un objecte i la fan subjectes. I si entenem la cultura com un aspecte de relacions?”


Judit Font destaca que caldria humanitzar la cultura “fins al moment hem entès la cultura com un objecte. Però la cultura és molt més: i si entenem la cultura com un aspecte de relacions?”, dotant d’aquest caràcter humanístic i ampli a la base de propostes culturals s’aconseguirà un retrat més fidel de tots els participants i es contribuirà a fer-lo menys elitista i més comunitari: més democràtic i participatiu. Font posa èmfasi en que “la comunitat de ciutadans no es caracteritza només per ser consumidora de cultura, sinó que també es relaciona amb la cultura i que, per tant, és susceptible de ser un agent cultural”. Llavors, ja estem trencant amb el sistema impermeable que separa Administració de comunitat i ciutadania. “La política cultural, més enllà de fer accions culturals, hauria d’incloure, també, el fet de crear les condicions per generar cultura”, exposa Judit Font.


Font obre el meló de què vol dir públic: “Què entenem per allò públic? Quins criteris estem utilitzant per classificar els fons públics?” El que és públic vol dir el que és de les comunitats i per tant cal poder-hi accedir des de les bases, segons Font. Nicolás Barbieri replica que “l’Administració pública es veu condicionada per les comunitats amb les quals es relaciona. Hi ha relacions d’interdependència i la pregunta que ens hem de fer tots plegats és què pot fer l’Administració per facilitar les relacions amb les comunitats culturals?”. Judit Font comenta que en altres àmbits com en l’urbanisme, hi ha hagut experiències que han implicat la població. “Experiències que encara no hem vist gaire sovint en cultura” i que per això “calen fòrums en cultura en matèria de política pública: obertures al poble. Cal fer transferència de coneixement i de propostes. Caldria investigar en aquesta línia”.


Al torn de paraules obert amb el públic assistent es demana als ponents com democratitzar les normes culturals: “Les normes culturals no només les han de fer els governs, poden ser consensuades amb la ciutadania i el sector cultural. Cal preguntar i debatre, democràticament, quins han de ser els criteris per avaluar la cultura”, diu Nicolás Barbieri. Per la seva banda, Judit Font fa una reflexió sobre el valor d’allò col·lectiu: “Allò col·lectiu està en clar retrocés perquè el sistema neoliberal afavoreix la individualitat. Posar en valor allò col·lectiu és la gran lluita i serveix per construir una cultura inclusiva, accessible i no discriminatòria. Algú del públic pregunta com fer perquè les persones amb dificultats d'habitatge o amb problemes econòmics participin en la cultura: “Si tenen problemes més greus que els preocupen molt més que la cultura, com podem fer perquè s’hi impliquin?”. Judit Font li respon: “Cadascú ha de participar en la mesura en la que pugui. La participació costa un esforç de temps i de documentació, si algú es troba en condicions que li impedeixen de fer-ho no es pot obligar a ningú. Ara bé, hem de fer saber a la gent que si vol ho pot fer: pot aportar idees, pot construir projectes, pot ser agent cultural”.



Nicolás Barbieri: “Més enllà de les desigualtats en educació, salut i economia, existeixen desigualtats en matèria de participació, creació i producció cultural. Per trencar amb això, caldria pensar les polítiques culturals com a polítiques de béns comuns”



Una altra persona del públic pregunta a Nicolás Barbieri si pot especificar en què ha empitjorat la desigualtat en l’àmbit de la cultura. Barbieri respon que “ha empitjorat per renda i per concentració de la producció cultural. Segons estudis del Regne Unit, només un percentatge petit de la població pot accedir a la producció cultural i aquest percentatge té a veure, entre d'altres determinants,amb la renda familiar, la formació, el gènere o l'origen”. Un altre assistent al debat pregunta si consideren els ponents que l’Administració està preparada per afavorir els processos de participació de les comunitats que fan cultura, com es pot fer viable aquesta cessió de poders? Judit Font replica que “no està preparada, ja que hi hauria d'haver una transformació estructural. No hi ha receptes màgiques, però cal fer un procés de transversalització de la cultura. La ciutadania no és súbdita de l’Administració. No tan sols legitima un sol cop a través d’un vot allò que cal fer. Pot ser activa a través de comissions, delegacions. És l’Administració la que hauria d’estar al servei de la gent i no pas al revés”.


Nicolás Barbieri fa una reflexió que serveix per continuar el debat: “Fins ara, l’Administració ens havia tractat a tots per igual. Aquella manera de fer equiparable amb l’eficàcia indiferent: no fer diferències amb ningú, tractar a tothom eficaçment de la mateixa manera. Avui tocaria fer un canvi: cal conèixer molt bé les comunitats i fer polítiques en funció de les particularitats culturals i necessitats. I això no vol dir discriminació, sinó equitat”, apunta.



Judit Font: “L’Administració hauria de vetllar pels criteris democratitzadors de cultura. La comunitat no només consumeix cultura sinó que també la fa i es relaciona amb la cultura, per tant, també és un agent cultural”



Una altre assistent al debat pregunta: “Quina és la frontera entre sector cultural i comunitat en el treball cultural comunitari?”. Respon Judit Font: “La frontera no és clara. Es podria parlar de la mateixa cosa. Els projectes culturals interessants són els que han sabut conjugar allò artístic amb allò comunitari, tenint en compte el territori”. I rebla el clau Nicolás Barbieri: “Igual que en educació i salut el sector s’ha fet híbrid amb la comunitat, caldria fer aquest procés en cultura. En salut s’ha entès que la salut no només és absència de malaltia, sinó que és més que això i que salut s’eixampla a altres àrees. I en educació s’ha entès que l’educació no només es fa a les escoles sinó que hi intervenen més agents: no és només l’ensenyament reglat. En cultura cal fer aquest pas, també”. Judit Font explica que “cal trencar caselles i classificacions antigues i caminar cap a una comunitat d’agents culturals múltiples: tècnics de cultura, comunitat, territori, ciutadania”, conclou.


Laura Basagaña, tècnica de comunicació de l’APGCC

Deixa el teu comentari

Per poder introduir comentaris has d'identificar-te com a soci de l'APGCC.

Notícies relacionades

APGCC ARTICLE

Crònica del segon debat 'Cultura i comú, més enllà del discurs' a la Farinera

11 Maig 2017 -

Xavier Urbano va introduir els ponents i va emmarcar la...

APGCC

Cultura en transformació: nou cicle de debats de l'APGCC

29 Març 2017 -

Quins reptes s’acaren gestionant la cultura avui? Quines reflexions i...

Cercador de notícies

Per paraula

Per data

Per tipus de notícia