Notícies

Tota l'actualitat del món de la gestió cultural

« tornar a opinió

Cultura i agents públics: els deures pendents

ARTICLE 18 Abril 2017

Judit Font participarà el dia 25 d'abril a La Farinera del Clot al primer dels debats del cicle "Cultura en transformació", que l'APGCC impulsa. A través d'aquest text, comencem a fer bullir l'olla els dies previs al debat.

Judit Font, coordinadora de l'Ateneu Popular 9 Barris i activista a l'Ateneu Popular Coma Cros (Salt), serà una de les ponents del primer debat del nou cicle "Cultura en transformació" que l'APGCC organitza. Juntament amb Nicolás Barbieri, Font contribuirà a posar damunt la taula alguns dels reptes i qüestions al voltant del tema "Cultura i agents públics: els deures pendents". A continuació podeu llegir un article d'opinió, escrit per Judit Font, que reflexiona sobre aquesta temàtica, per començar a posar fil a l'agulla al debat que tindrà lloc el proper 25 d'abril a la Farinera del Clot, a les 19h.


 


Cultura i agents públics, per Judit Font


 


Si bé en altres àmbits de les polítiques públiques el paper de l’administració és clarament identificat com a proveïdor de serveis i garant de drets socials, en l’àmbit de la cultura, hem de considerar igualment la garantia de drets i l’accés, l’existència de projectes autònoms, autogestionats, de caràcter independent, o autoorganitzats. En aquest context, sorgeixen reptes nous en la política de l’administració i es reclamen formes de relació més horitzontals, i que respectin l’autonomia, la diversitat i la singularitat dels projectes.


D’una banda, es produeix un moviment de propostes nascudes de l’activisme cultural, des de la ciutadania, o des de sectors artístics, que cerquen el reconeixement i en alguns casos, aspiren a la gestió d’allò públic (espais, recursos, programacions, festivals...), que es presenten com a nous agents en l’àmbit de les polítiques culturals, per recuperar espais de decisió i sobirania dipositats en l’administració.


Per altra banda, es produeix un moviment en el sentit contrari. L’administració pública, que pateix el risc d’uniformització, de distanciament, que genera models i hegemonies culturals, treballa per incorporar l’eix social i la participació, als plans estratègics i als discursos. Bon objectiu però mal símptoma, perquè desvela un descuit en la política cultural: la gent. I deixa intuir un concepte de cultura deslligada de les persones i els entorns. En la majoria del discurs de l’eix social, es parla d’accessibilitat en clau públic (accedir, incrementar, arribar a, obrir-se,…) o en clau de participació (en propostes que dissenya la institució). Poques vegades es parla de com els territoris, les poblacions, els moviments culturals, els artistes són presents, governen i decideixen sobre les polítiques culturals.


Per a poder avançar en aquests escenari cal que ens fem algunes preguntes:


Què entenem per allò públic? Allò que fa i gestiona l’administració? Allò que és propietat i pertany a l’Estat (institució) i els seus serveis? O allò públic està relacionat amb uns valors propis d’una manera de concebre allò comú i compartit? Sent així, allò públic és allò de tothom, un sentit al qual se li pressuposa un criteri d'universalitat, de control democràtic, d'accessibilitat, igualador, redistributiu, i de garantia de Dret, entre d'altres. Una funció que hem dipositat en l’Estat i hem separat del mercat. No obstant això, és clar que la política pública estatal, i també la cultural, no sempre ha gestionat recursos públics d'acord amb aquests criteris, funcionant amb criteris exclusivistes, excloents o privatitzadors. 


Al mateix temps, neixen propostes en sentit públic fora d’allò estatal. Propostes des de l’àmbit associatiu, no lucratiu, de territori o sectorial, per gestionar equipaments o recursos públics (de tothom) amb els criteris d’allò públic (universalitat, de control democràtic, d'accessibilitat, de retorn, de transparència...). Tot això, evidentment, amb contradiccions, limitacions i febleses, però no menys que les de la pròpia administració. 


Propostes que suposen un exercici de sobirania sobre la política cultural per part de sectors i moviments. Parlem de participació en tota regla, però que alhora genera un conflicte de legitimitats en la gestió de recursos comuns (participar sí, però decidir, no). Un conflicte que, per altra banda, mai l’ha generat el sector privat, al qual se li han transferit recursos i competències. 


La política cultural pública, no només ha de ser garant de drets i d’accessibilitat, sinó també creadora de les condicions de possibilitat que els projectes culturals es desenvolupin, des dels seus propis contextos de naixement, i amb els seus propis espais de presa de decisions, des dels seus espais generadors de propostes, que acompanyi i vetlli pels criteris públics que haurem de compartir, amb els agents territorials i sectorials. No es tracta de defensar una determinada institucionalitat sinó que es tracta de fer prevaldre valors públics i unes polítiques. Més enllà del qui, el com.


Concebre la cultura com a objecte fa que l’haguem de categoritzar, donar un valor, intercanviar, facilitar l’accés, fins i tot jerarquitzar, produir i distribuir, consumir, mentre que considerar la cultura com a subjecte, dóna sentit a la seva condició de procés. La cultura no «és» sinó que es desenvolupa; té context, està situada, té condicionants, té vida i té vides, i també té posicionament i impacte: genera relacions i aquí es troba amb la idea de comunitat(s). I per això la considerem.





Deixa el teu comentari

Per poder introduir comentaris has d'identificar-te com a soci de l'APGCC.

Notícies relacionades

APGCC

Crònica del primer debat del cicle 'Cultura en transformació'

27 Abril 2017 -

“Anar més enllà en les qüestions de cultura a través...

APGCC ARTICLE

Crònica del segon debat 'Cultura i comú, més enllà del discurs' a la Farinera

11 Maig 2017 -

Xavier Urbano va introduir els ponents i va emmarcar la...

APGCC

Cultura en transformació: nou cicle de debats de l'APGCC

29 Març 2017 -

Quins reptes s’acaren gestionant la cultura avui? Quines reflexions i...

Cercador de notícies

Per paraula

Per data

Per tipus de notícia