Notícies

Tota l'actualitat del món de la gestió cultural

« tornar a opinió

Per què el sector cultural s'ha allunyat de la ciutadania?

22 Juliol 2015

El gestor cultural Carles Spa analitza el sector i descriu sis punts crítics sobre els quals reflexionar, al seu blog 'Cultura i política'.

Carles Spa.

Carles Spa reflexiona sobre els perquès de l'allunyament entre el sector cultural i la ciutadania, al seu espai 'Cultura i política'. Inicia la reflexió parlant de l'època de finals dels 90 i primera dècada de l'any 2000, context que ell qualifica amb el nom "d'època d'or en la inversió en cultura".


Spa escriu que "durant aquesta època 'daurada' varen mancar veus crítiques des del propi sector de la cultura que posessin en dubte allò que estava passant [inversions en grans infraestructures culturals]. Hi havia crítiques, però no era el discurs predominant, ni de lluny. Al meu entendre, en aquell moment el sector es va allunyar de la ciutadania i avui, quan el sector reclama centralitat per la cultura, potser va tard, la societat ja no se sent partícip d’aquestes reclamacions. El que m’ocupa és per què existeix aquesta distància? Quins factors expliquen avui la poca empatia de la ciutadania en relació a les reclamacions que fa el sector?".


Els sis punts que Spa diagnostica com a elements sobre els quals reflexionar són els següents:


1. L’oblit durant molts anys del perquè de les polítiques culturals, centrant massa els discursos en el què.


Spa escriu: "En els anys d’expansió dels pressupostos destinats a cultura, polítics, gestors i creadors no han estat capaços de situar el discurs en el valor públic de la cultura associat a la seva actuació, per contra han proliferat arguments importants però insuficients, com ara l’excel·lència o el retorn en forma d’externalitat (sobretot econòmiques). D’alguna forma, s’ha posat al propi sector o als productes culturals (des de la creació a l’esdeveniment o l’equipament) en el centre del debat, oblidant que és la ciutadania el centre de les polítiques culturals, la que ha de sentir-se protagonista i no una simple receptora que escull rebre o no segons els seus interessos".


2. L'associació, per part de la ciutadania, entre la bombolla immobiliària, les grans infraestructures culturals (amb més importància en el continent que en el contingut) i la corrupció política. 


Spa considera que "la connivència del sector amb aquesta bombolla de grans equipaments, o amb el que es podria catalogar com la bombolla de la contractació pública d’espectacles, amb una escalada exponencial de dels catxets artístics, han alimentat aquesta associació".


3. El vincle entre elits del sector cultural amb l'elit política i econòmica.


Aquest vincle "fa aparèixer al món de la cultura com a proper al poder i llunyà de la ciutadania". Spa argumenta que "la desafecció política també ha tingut traducció en la desafecció cap a les elits culturals. Els escàndols de corrupció en societats d’autors han ajudat a alimentar aquesta imatge com també ho han fet el nomenament a dit de responsables de grans projectes culturals públics.


4. No mostrar els punts dèbils del sector fa que la ciutadania no empatitzi.


"El sector no ha estat capaç de traslladar com a denúncia i reivindicació, amb complicitat amb altres actors socials, que en el sector privat de la cultura existeix molta precarietat laboral i que aquesta es supleix amb molta militància. Segurament si la gent sabés que la cultura no és un espai de contractes milionaris i de fama, i conegués les dosis de militància i vocació pública que hi ha darrera molts projectes, es generaria major empatia", escriu Spa.


5. La percepció de la ciutadania que el sector cultural és un sector molt subvencionat


Spa exposa que "la imatge de sector subvencionat, que interessadament alguns propaguen, no s’ha aconseguit revertir. Avui, en un moment d’escassetat de recursos públics, amb una competència pels mateixos, les males praxis d’alguns empresaris de la cultura en relació als ajuts públics rebuts ha provocat importants passes enrere en la consideració social del sector. La reflexió que cal fer no és tant com justificar-se davant la societat (no ho fan altres sectors com l’educatiu o el de la salut) sinó com superar questa lògica d’intercanvi: la societat aporta a la cultura i la cultura ofereix un retorn. Trencar amb aquesta lògica suposa considerar la cultura com un valor públic nuclear a la societat, fet que impossibilita la idea d’intercanvi". 


6. Les reivindicacions del món de la cultura s'han centrat en qüestions que afecten les seves necessitats, oblidant altres reivindicacions socials.


Carles Spa incideix subratllant que: "Des del posicionament del món cultural en contra de la Guerra d’Iraq no hi ha hagut importants mobilitzacions del sector en qüestions que no l’afectin directament, deixant un buit important en un moment de necessitat de referents de contestació a la situació social existent".


Podeu llegir l'article complet, al blog de Carles Spa 'Cultura i política'. 


 

Font: Blog 'Cultura i política' de Carles Spa

Deixa el teu comentari

Per poder introduir comentaris has d'identificar-te com a soci de l'APGCC.

Cercador de notícies

Per paraula

Per data

Per tipus de notícia