Notícies

Tota l'actualitat del món de la gestió cultural

« tornar a opinió

La RSC, material altament sensible

ARTICLE 23 Abril 2015

Carme Rodriguez escriu al seu blog 'L'estraperlista' sobre la Responsabilitat Social Corporativa (RSC)

La gestora cultural Carme Rodriguez aprofundeix en el terme 'Responsabilitat Social Corporativa' al seu blog. És possible traslladar la idea de consum responsable al sector cultural? Com podem millorar la qualitat cultural i ètica social del territori i de les institucions del sector? A continuació en podeu llegir un extracte.


"Segons l'Organització Internacional del Treball, l'OIT, la Responsabilitat Social Corporativa (d'ara endavant RSC) es defineix com el conjunt d'accions de caràcter voluntari que prenen en consideració les empreses perquè les seves activitats tinguin repercussions positives sobre la societat i que afirmen els principis i valors pels quals es regeixen, tant en els seus propis mètodes i processos interns com en la seva relació amb els altres actors", escriu Rodriguez.


"Iniciatives de tipus social com la conciliació laboral i familiar, la igualtat d'oportunitats, la integració en la comunitat, la transparència, les condicions laborals, accions de tipus econòmic com sistemes de gestió responsables, ús de recursos socials, o de tipus mediambiental com la implantació de processos sostenibles, són els suggeriments més freqüents d'allò que és la RSC a les empreses i organitzacions. I com aquests canvis són permeables, també han afectat el sector cultural, propiciant tímides modificacions en la filosofia de moltes organitzacions culturals, uns canvis que també han estat possibles a causa de la crisi social i del sector que, d'una banda, obliga les organitzacions a generar una confiança ciutadana que s'ha perdut (per tant afecta la legitimitat dels seus continguts i a l'afluència de públic en els seus espais) i per l'altre, a una demanda ciutadana que exigeix processos i decisions clares des de les institucions i de retorn social. Iniciatives com l'aplicació d'indicadors de retorn social com el SROI, o la ja present 'Llei de transparència' obligaran a regular i normalitzar uns processos que encara que, de complicada implantació en els seus inicis, s'espera que serveixin per reflectir aquest esforç i riquesa social que és la cultura per a la societat".


 


Alguna cosa del que es fa en nom de la RSC.
- La igualtat d'oportunitats i l'accés a la cultura. Dirigir-se puntualment a col•lectius sensibles i no fomentar la freqüència, el treball i l'interès constant al llarg de tot l'exercici, és a dir, allò que exigeix un projecte especial, amb persones amb necessitats específiques per a crear hàbits i respostes. Exemple: de vegades disposar d'una activitat de llenguatge de signes o un taller d'Alzheimer ja dóna per a justificar que es practica la inclusió.


- Ús de recursos socials. Subcontractar empreses de col•lectius sensibles per realitzar serveis logístics, distribucions publicitàries o d'atenció a l'usuari. És bo, és clar, però l'obligació de la institució hauria de ser assegurar-se que l'empresa contractada complís èticament i formalment amb les condicions dels col•lectius implicats. Exemple: l'Ajuntament de Barcelona subcontracta a persones amb discapacitat en algun pàrquing públic, paga a l'empresa (especialitzada!) 20 euros l'hora i el treballador en rep 5 euros, treballant festius i nocturns inclosos.


- La gestió de les persones i la qualitat de les condicions laborals. Un altre tipus de subcontractació de grans institucions a empreses culturals per gestionar alguns serveis museístics, en condicions precàries. (Llegiu article d'Elena Vozmediano http://www.elcultural.com/blogs/y-tu-que-lo-veas/2015/03/obra-y-servicio-el-empleo-cultural/ )


- Estalvi energètic, sostenibilitat en la gestió del capital. S'és responsable en l'elecció de les fonts de finançament? L'ingrés per l'ingrés, o quan es trien patrocinadors com La Caixa o Catalunya Banc amb gran capital a empreses de fort risc mediambiental ( font Setem http://finanzaseticas.org/finanzas-sucias/ ), o cedint el nom d'estacions de tren del transport públic, cas de 'Cosmocaixa-Av. Tibidabo' sense tenir en compte la nomenclatura històrica ni patrimonial d'espais sovint de gran significat identitari per al ciutadà.


- Transparència en la gestió i les dades. Es difonen processos de selecció de personal en circuits tancats o en èpoques de vacances, o es mostren pressupostos d'una manera excessivament genèrica, sense entrar en conceptes que ajudarien a una major comprensió de la situació financera, o no s'exposen al web, la poca claredat i opacitat de moltes gestions, un sense sentit en moltes institucions que estan obligades en qualsevol cas a facilitar aquestes dades públiques.


- Custòdia del territori i benefici mediambiental. El tancament d'un recinte públic obert i massificat com el Park Güell en nom de la preservació patrimonial del seu contingut, un patrimoni que ara a preu d'entrada, llargues cues i aparentment un millor control d'accés, només ha millorat els ingressos econòmics del monument (o de la municipalitat) però que no repercuteix - encara- en protegir i conservar l'escala monumental i el drac, símbol icònic de la ciutat, que continua patint dia a dia el mateix assetjament del turisme.

Font: L'estraperlista

Deixa el teu comentari

Per poder introduir comentaris has d'identificar-te com a soci de l'APGCC.

Cercador de notícies

Per paraula

Per data

Per tipus de notícia